El pobres al costat del mar, 1903 (oli sobre fusta, 105,4 x 69cm)

Jo visc al carrer, és un lloc fred i poc agradable. Però no tinc cap altra opció. El meu pare és un borratxo i la meva mare fa el que pot per donar-me menjar  cada dia . És trist, però és la meva realitat.

El moment que més m’agrada del dia és la nit, ja que quan em poso a somiar  tot és possible... Un pare millor, un lloc on viure...

Tinc un amic, en Harry, amb el qual jugo totes les tardes, amb ell m’oblido de tota aquesta porqueria que m’envolta. La veritat és que no sé què faria sense ell... Sempre m’ajuda en tot, escolta les meves desgràcies i em treu un somriure quan estic trist. Amb ell tot és molt millor.

Viure al carrer és molt dur, però si tens gent que t’ajuda sempre és més fàcil tirar endavant.